El Lloret del Gòtic al Barroc

 Situat a 5 km del centre del poble, pertanyé antigament al gremi de pescadors. Les primeres notícies daten del segle X. Té una petita capella anomenada de la Mare de Déu de Gràcia, d’estil barroc.

L'ermita originària s'anomenà Sant Pere Salou i més tard Sant Pere del Bosc. Es diu que els religiosos benedictins habitaren el monestir fins que fou incendiat pels francesos invasors l'any 1694. Des d'aleshores aquesta comunitat fou incorporada a la de Sant Pere de Galligants, i es tancà el monestir. La imatge de la Verge fou traslladada a la parròquia, on continua rebent l'homenatge dels fidels. L'any 1759, es reedificà l'ermita en estil barroc – abans havia estat gòtica.

Però l'època d'or de Sant Pere no comença fins l'any 1860, en què la capella i les terres foren adquirides per Nicolau Font i Maig, anomenat "comte del Jaruco". La Verge de Gràcia fou, i és encara, la finca més senyorial de Lloret. El Sr. Font i Maig podia sentir Missa per una gelosia que domina l'altar major sense moure's del llit. En la cripta de la capella reposen les despulles de la família en tombes de marbre.

El propietari que l'adquirí, l'indià Nicolau Font i Maig, va portar a terme diverses reformes i embelliment del monestir , la direcció de les quals fou encarregada a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch qui, ajudat per Enric Monserdà i Vidal en la part pictòrica i per Eusebi Arnau i Mascort en la part escultòrica, també van reformar la capella i van  realitzar una extensa quantitat d’obres entre les que destaquen la Creu de Terme i el monument a L'Àngel. 

 
En homenatge a Nicolau Font i Maig es col•locà, davant del Santuari, la seva estàtua de marbre, feta l'any 1911.

La festa del primer de maig, en què es fa la memòria a l'ermita des de l'any 1703, té un caire molt tradicional i popular. La distància des del poble és llarga i la gent es preparava ja la vetlla per pujar a Nostra Sra. de Gràcia, amb la intenció de passar-hi tot el dia. Després de la Missa Solemne s'anava en processó a la Creu, on un predicador dirigia la paraula als fidels en mig del bosc. Després, el Cor de les Filles de Maria entonava el Càntic a la Creu de Mossèn Cinto Verdaguer, amb música del mestre Candi, i el poble cantava la tonada: "Creu sagrada, creu amada del nostre cor".