Excursions d'un dia

Les primeres notícies documentades són de l'any 878. El monestir de Sant Pere de Rodes és situat a mig vessant de la muntanya de Verdera, al cim del qual hi ha les restes de l'antic castell de Sant Salvador de Verdera. Prop del monestir es troben les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes, vinculat des d'antic al monestir i presidit per la seva església dedicada a Santa Helena, important edifici pre-romànic.

El monestir s'organitza mitjançant la formació de terrasses a la muntanya i, com és habitual en l'arquitectura monàstica medieval, disposava les seves estructures entorn del pati central del claustre que, en la seva forma actual, es pot datar en la segona meitat del segle XII. Al cantó sud hi ha el refectori que juntament amb les sales del cantó de ponent, són les úniques dependències del monestir que es conserven, mentre que la resta d'estructures, i tambè les afegides en pisos superiors, es troben en un estat de ruïna pràcticament total. El campanar, que és una monumental torre, data del segle XII, però que palesa evidents influències de les formes llombardes del segle XI. Al seu costat es troba una torre de defensa que acaba de compondre el conjunt de la façana i que presenta evidències d'un llarg procès constructiu, que probablement començà al segle X.

L'església és l'edifici cabdal de tot el monestir i és situada al nord del claustre, en el replà més baix de tot el conjunt. És un edifici amb tres naus amb transsepte, al qual s'hi obren dues absidioles que flanquegen el grandiós absis central, que disposa d'un deambulatori, i abraça tot l'ample de les tres naus, de forma que les naus laterals es poden interpretar quasi com prolongacions del deambulatori. Junt amb l'estructura de la capçalera, la singularitat extraordinària de l'església de Sant Pere de Rodes rau en el sistema emprat en els pilars de suport dels arcs i les voltes. Aquest tipus, únic en l'arquitectura catalana, consisteix en un doble ordre de columnes que suporten els arcs torals de la nau més propers a l'absis, i en un ordre senzill que suporta els arcs forners, arrancat, tots, des d'un alt podi. Aquest tipus estructural constitueix un cas totalment excepcional en la nostra arquitectura medieval, per la seva perfecta concepció i execució.