Llegendes i Tradicions

Segons explica la llegenda, un jove pastor va trobar una imatge de Santa Cristina en el lloc on hi ha situada l'actual ermita. El noi, sorprès, ho va comunicar de seguida al senyor rector i a tot el poble. Llavors, els lloretencs varen organitzar una solemne processó per a traslladar la imatge fins a l'església parroquial (que llavors era a Les Alegries).

L'endemà, però, la imatge va desaparèixer inexplicablement del lloc on l'havien col·locat. No es podia pensar en un robatori, perquè la imatge era de fusta i no portava ni or ni plata ni res de valor que pogués incitar ningú a la cobdícia. No podien haver-la dut fora del temple, perquè de dia algú se n'hauria adonat i de nit l'església era tancada amb clau, i el pany no presentava senyals de violència.

Ben aviat, però, sortiren de dubtes perquè algú va retrobar la imatge en el mateix pujol, vora la mar, on l'havien localitzat per primer cop. A partir d'aquest fet, els lloretencs entengueren que la imatge de Santa Cristina volia romandre per sempre i ser venerada en aquell excel·lent paratge mariner, i allà li construïren, al cap de poc temps, una modesta capella que es convertí, amb el pas dels anys, en l'actual ermita de Santa Cristina.