Excursions d'un dia

Girona gaudeix d'un emplaçament privilegiat. El Barri Vell és un dels centres històrics més evocadors de Catalunya, amb elements únics a Europa: la muralla carolíngia, el call jueu, un dels més ben conservats, i la grandiositat de la nau gòtica de la Catedral, la més ampla del món. Girona té també sis museus que posseeixen un fons patrimonial de gran interès.

Museus: Museu d'historia de la ciutat, Museu d'Art, Museu del Jueus, Museu d'Arqueologia, Museu de la Catedral i el Museu del Cinema.

Hi ha moltes maneres de conèixer la ciutat i hi ha propostes per als qui us interessi més un vessant cultural, per als qui vulgueu gaudir d’una oferta més lúdica o per als qui ja estigueu pensant on fareu les compres.

En tot cas, no us podeu perdre La Rambla. És un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, un passeig bulliciós on comparteixen espai les parades de flors i els artistes de carrer.

Al centre històric, s'hi respira un ambient bohemi que podem descobrir tot passejant pel Barri Gòtic, la Ribera i el Raval. Es tracta d'un dels barris medievals més ben  conservats del món. Però, si Barcelona és famosa per alguna cosa, és pels monuments del barri de l'Eixample. Donant un tomb per aquesta àrea urbanística, es poden admirar obres mestres com la Sagrada Família o La Pedrera, entre d'altres meravelles heretades d'Antoni Gaudí i dels arquitectes del Modernisme.

Aquesta ciutat que mira al mar permet gaudir d'un munt d'espais oberts com les platges, el Port Olímpic, el Tibidabo o l'entorn de Montjuïc. En conjunt, és una ciutat ideal per a descobrir prodigiosos monuments i llocs sorprenents.

El Teatre-Museu Dalí es bastí sobre l'antic Teatre Municipal, obra del segle XIX.  S'inaugurà el 28 de setembre de 1974 i s'amplià després amb l'edifici veí de la Torre Gorgot. Rebatejada per Dalí com a Torre Galatea, estatjà una altra sala d'exposició i les dependències de la fundació Gala-Salvador Dalí. L'antic pati de butaques és ara un jardí amb un imponent conjunt escultòric format, en la seva base, pel Taxi Plujós i coronat per la barca que havia estat de Gala.

A la planta baixa hi ha també la Sala de les Peixateries amb quadres tan coneguts com l'Autoretrat tou amb tall de bacon rostit i el Retrat de Picasso; una sala amb dibuixos - que permet accedir a la cripta on és enterrat Gaudí -  i la galeria que volta el pati, a olis del pintor Evarist Vallés. A l'escenari, sota la cúpula geodèsica dissenyada per Emilio Pérez Pireño, destaca el grandiós teló per al ballet Laberint (Schubert-Massine) i el quadre Gala mirant la Mar Mediterrània. A l'esquerra hi ha l'anomenada Sala del Tresor que reuneix peces cabdals com la Cistella del pa, Galarina, Leda atòmica i L'expectre del sexappeal.

Al primer pis hi ha la sala Palau de Vent, on Dalí exposà per primera vegada quan tenia catorze anys, amb un gran fresc al sostre presidit per dues figures humanes que obren els seus calaixos i aboquen monedes d'or sobre la plana empordanesa. Al costat, una petita sala amb el quadre Poesia d'Amèrica o Els atletes còsmics. Per l'esquerra, s'accedeix a la Sala de Joies i al jardí de la Torre Galatea. Al costat dret de l'escenari hi ha la Sala Mae West, escenografia d'una sala d'estar que es transforma en el rostre de la mítica actriu gràcies a un efecte òptic. Al segon pis, hi ha una galeria ornada amb quadres d'Antoni Pitxot i al tercer la sala que conté la col.lecció privada del pintor, amb obres de Meissonier, Fortuny, Modest Urgell, Gerard Dou, El Greco, Marcel Duchamp i Bouguereau i obres seves com Començament automàtic d'un retrat de Gala.

Les primeres notícies documentades són de l'any 878. El monestir de Sant Pere de Rodes és situat a mig vessant de la muntanya de Verdera, al cim del qual hi ha les restes de l'antic castell de Sant Salvador de Verdera. Prop del monestir es troben les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes, vinculat des d'antic al monestir i presidit per la seva església dedicada a Santa Helena, important edifici pre-romànic.

El monestir s'organitza mitjançant la formació de terrasses a la muntanya i, com és habitual en l'arquitectura monàstica medieval, disposava les seves estructures entorn del pati central del claustre que, en la seva forma actual, es pot datar en la segona meitat del segle XII. Al cantó sud hi ha el refectori que juntament amb les sales del cantó de ponent, són les úniques dependències del monestir que es conserven, mentre que la resta d'estructures, i tambè les afegides en pisos superiors, es troben en un estat de ruïna pràcticament total. El campanar, que és una monumental torre, data del segle XII, però que palesa evidents influències de les formes llombardes del segle XI. Al seu costat es troba una torre de defensa que acaba de compondre el conjunt de la façana i que presenta evidències d'un llarg procès constructiu, que probablement començà al segle X.

L'església és l'edifici cabdal de tot el monestir i és situada al nord del claustre, en el replà més baix de tot el conjunt. És un edifici amb tres naus amb transsepte, al qual s'hi obren dues absidioles que flanquegen el grandiós absis central, que disposa d'un deambulatori, i abraça tot l'ample de les tres naus, de forma que les naus laterals es poden interpretar quasi com prolongacions del deambulatori. Junt amb l'estructura de la capçalera, la singularitat extraordinària de l'església de Sant Pere de Rodes rau en el sistema emprat en els pilars de suport dels arcs i les voltes. Aquest tipus, únic en l'arquitectura catalana, consisteix en un doble ordre de columnes que suporten els arcs torals de la nau més propers a l'absis, i en un ordre senzill que suporta els arcs forners, arrancat, tots, des d'un alt podi. Aquest tipus estructural constitueix un cas totalment excepcional en la nostra arquitectura medieval, per la seva perfecta concepció i execució.

ZONA VOLCÁNICA

Esta ruta no sólo es interesante por las visitas que se pueden realizar, sino también por el paisaje que veremos durante todo el recorrido.
La variada vegetación crea, especialmente en otoño, unas tonalidades que se identifican como características de la escuela pictórica olotense. Olot es la capital de la zona.

BESALÚ

Núcleo medieval que fue declarado conjunto histórico-artístico en 1966. Del monasterio de Sant Pere, construido inicialmente en el 977, no queda sino la iglesia del siglo XII. Puente románico con forma angular, restaurado. Barrio judío o "El Call", con la casa de baños "MIKWA", la tercera en Europa, para las abluciones litúrgicas. Plaza mayor porticada.

Si continuamos en dirección a OLOT pasaremos por CASTELLFOLLIT DE LA ROCA. Este pueblecito está emplazado sobre un promontorio rocoso basáltico de 60 metros de altura y casi un quilómetro de longitud. El despeñadero se precipita espectacularmente sobre dos ríos. La vista de todo el conjunto es pintoresca y espectacular.

ZONA VOLCÁNICA DE LA GARROTXA

La región volcánica de la Garrotxa constituye el mejor exponente de paisaje volcánico de la Península Ibérica y uno de los más interesantes de Europa. Cuenta con una treintena de conos volcánicos de tipo estromboliano, algunos cráteres de explosión y más de veinte coladas de lavas basálticas con morfologías de gran singularidad. Al interés geológico hay que añadirle una rica y variada vegetación propiciada por un clima excepcionalmente húmedo y un paisaje de gran belleza.
Los volcanes más importantes son: Montsacopa, Santa Margarida, Croscat, Martinya y Roca Negre, entre otros. Realizaremos la visita en un ferrocarril de vía estrecha, réplica del que enlazaba Olot y Gerona, que fue suprimido muchos años atrás. El itinerario, que se inicia ante el hayal, nos irá mostrando el paisaje típico de la zona hasta llegar al Croscat, con sus graderías que permiten contemplar diversos materiales volcánicos.

SANTA PAU

Quienes han tenido la suerte de conocer este maravilloso pueblecito no podrían perdonarnos que no lo incluyéramos en esta excursión. La totalidad de su conjunto fue declarado histórico-artístico, y lo preside un castillo, en la actualidad abandonado. El núcleo, claramente feudal, lo forman calles tortuosas empedradas y una maravillosa plaza porticada.

BANYOLES

Aunque el paisaje de la ida ya era interesante, el recorrido que haremos para llegar a Banyoles también es admirable. En Banyoles visitaremos el estanque, de origen cársico y tectónico, con una longitud de unos 2.130 metros y una profundidad de 15 metros. Su entorno fue declarado pintoresco en 1951.