Les Ermites de Lloret

Situada a 200 metres del cementiri i a un quilòmetre del centre. És anterior al segle XI. No té unitat d'estil. Conté esgrafiats d'Adrià Gual.

A la vora d'aquesta ermita, s'han trobat fragments de ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures. És l'ermita més antiga de Lloret; tan antiga que algú creu que es remunta a la victòria d'un general romà i cristià que es deia Quirze. Altres creuen que la petita església va ser construïda en temps de Carlemany amb la protecció dels Reis Mags. En el segle IX, hauria estat enderrocada pels àrabs i reedificada en el segle X per un propietari anomenat Quirze, ric i creient. No sabem res en concret de l'origen de l'ermita, només que ja existia l'any 1079, ja que en l'acta de consagració de l'antiga Parròquia de Sant Romà, signada aquell mateix any, s'esmenta, en assenyalar el seu contorn, "Et sic vadit per Ecclesiam Sti. Chirici". És possible que abans de la consagració, la vida parroquial de Lloret s'hagués desenvolupat a Sant Quirze. S'ha escrit que el 16 de juny és la festivitat del sant, i així, durant algun temps es van celebrar aplecs a l'ermita.

Les troballes realitzades al voltant d'aquesta ermita podrien justificar l'existència d'una primitiva església paleocristiana i d'una necròpolis adjunta. Els genovesos la incendiaren en el segle XIV.

De l'observació de l'obra actual sembla deduir-se que l'ermita té dues parts diferenciades, almenys en planta: la que correspondria a l'antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l'espai de l'altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII, en la primera part, que descobria l'entrada primitiva - ara tapiada - per la façana que dóna a migdia (exactament al SO) amb una porta adovellada, amb una finestra a cada costat, una en el seu lloc original - també tapiada - i una altra, potser afegida després, a nivell més elevat. A la part inferior d'aquesta façana, i també en les altres d'aquesta part antiga, les parets de les quals estan formades sovint amb materials de procedència romana, s'utilitzà encara l'argila com a material d'unió de les pedres. La primitiva ermita medieval tindria uns 4,5 metres d'amplada per 10 de llargada. L'ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costat, aproximadament.

L'ermita de Sant Quirze és, doncs, la més antiga de Lloret. En efecte, ja s'esmenta el 8 de gener de 1079 quan fou consagrada la de Sant Romà (avui ermita de Les Alegries), dient: "A meridiei parte similiter terminatur in parrochiae Sti. Ioannis in valle marina et sic vadit per ecclessiam Sti. Chirici."