El Lloret Modernista

Itinerari - 3
Itinerari - 5

Itinerari - 6

El cementiri modernista de Lloret de Mar fou una obra que es projectà a finals del segle XIX i que es va anar configurant durant els primers anys del segle XX. És, sens dubte, un conjunt d'indubtable interès, que obre una ampla perspectiva del que va ser l'art funerari durant aquella època.

La inauguració oficial d'aquest recinte va tenir lloc el 2 de novembre de 1901 i, a partir de llavors, hi varen participar arquitectes i escultors de renom: Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau... i deixebles de l'escola de Gaudí.

En la formació d'aquest cementiri s'ha de destacar el paper jugat pels particulars que finançaren la seva creació, tant pel que fa a la seva estructura general com a l'elevació de les sepultures. En aquest sentit, cal assenyalar que a principis del segle XX hi havien molts "indianos" que havien fet fortuna al continent americà i que, un cop consolidada la seva posició social i econòmica, decidien retornar a la seva vila natal. Un cop aquí es feien bastir una casa ben luxosa que, a més d'evidenciar la seva riquesa, els permetia viure bé en el món dels vius, i es construïen un bon mausoleu; un altre signe de distinció i que, en aquest cas, els havia de permetre viure bé en el món dels morts.

El cementiri de Lloret de Mar pot considerar-se un dels conjunts amb mostres més significatives del què va ser l'art funerari català del període modernista.

Prop de l'Estació Terme, a l'entrada mateix de la Vila i al peu d'una font lluminosa, uns versos de Sebastià Sánchez Juan exalten el caràcter peculiar dels lloretencs. "Fora d'humana mida no resulta res que es doni a Lloret: atzar, fatic, recordats piament, tenen un culte al fons del cor com en un vidre antic."