| Descripció: | Situat en un paisatge de gran bellesa, sobre un penyasegat amb impressionants vistes sobre el mar, es va plantar aquest jardí meravellós, veritable mostra de l'esperit que va informar el moviment noucentista a Catalunya del qual Eugeni d'Ors en va ser portaveu brillant.
Els jardins de Santa Clotilde, dissenyats a la manera dels antics jardins, suaus i al mateix temps austers, del Renaixement italià, van ser realitzats per Nicolau Rubió i Tudurí als vint-i-vuit anys, quan encara estava en plena efervescència l'admiració pel seu mestre en l'art de la jardineria, Forestier. Aquí Rubió oblida la lliçó hispano-àrab confosa entre les imatges del jardí francès que li ensenya Forestier a través de la col·laboració en els jardins de Montjuïc, i es desplaça cap a la recuperació de l'esperit renaixentista italià, com a essència de la modernitat.
Són els moments en què floreix una nova burgesia, nostàlgica del prestigi de què gaudia el mecenes durant el Renaixement. A Santa Clotilde hi va haver una simbiosi entre el desig del client (el Marquès de Roviralta) i el coneixement de l'artista, una dialèctica viva entre tots dos personatges que va afavorir la creació d'aquesta obra d'art. Gràcies al seu estat de conservació perfecte romanen encara avui aquelles simetries, concentracions visuals, disposicions de fons, pròpies del jardí italià del Cinquecento i del Seicento.
D'aquesta manera el jardí adquireix autonomia formal respecte al paisatge i hi apareix allò que serà una de les constants de l'obra jardinera de Rubió: l'entroncament del jardí amb la naturalesa. Malgrat l'autonomia total de formes d'aquest jardí, uns agrupaments arboris o de vegades cortines d'arbres es fusionen amb tot el paisatge que circumda el jardí, els eixos visuals fortament marcats, rigorosament rectes, ens condueixen cap als distints punts d'interès, al final dels quals es troben elements ornamentals, com ara estàtues o petites fonts que intenten trencar en certa manera la uniformitat del traçat.
Terrasses que se superposen, camins que s'entrecreuen, rampes i escales que conformen el traçat del jardí. Tot plegat amenitzat pel rumor incessant de l'aigua. Aigües quietes a l'estany del nimfeu i aigua a raig en les múltiples fonts i en els brolladors que formen una interminable galeria de pluja. Mar de fons que embolcalla el paisatge d'un fort gust salobre.
El jardí se'ns apareix amb barreges d'elements extrets de la Villa Medici, de la Villa Borghese o també potser dels jardins Bòboli. Florència era la font d'inspiració del moment.
L'esperit del romanticisme és latent a tot el jardí, expressat mitjançant el bust de marbre que apareix confós entre la vinya verge, contemplant la mar i d'esquena a l'espectador. Una altra paròdia deliciosa d'aquell sentiment romàntic d'anegar-se en la naturalesa, més proper a un Leopardi que al seu mestre C.D. Friedrich.
En aquests jardins, que es començaren a construir abans que la casa, destaca una col·lecció d'estàtues de marbre d'estil neoclàssic i les Sirenes de l'escultora Maria Llimona.
Josep Pla, en el seu llibre "Guia de la Costa Brava" afirma amb contundència: la gran escalinata, flanquejada de sobergs xiprers, encarada sobre la punta de Santa Cristina produeix una impressió inesborrable i és un dels moments més bells de la costa.   |
El patrimoni cultural i natural de Lloret és molt ric i poc visitat. El Museu Obert de Lloret (MOLL), és un concepte que integra tots els atractius culturals i el posa en valor fent-los visitables per tots els públics. No és un museu tradicional en un recinte tancat sinó que és un gran museu a l'aire lliure, obert i habitat, en continu moviment i transformació, format per rutes, museus, edificis històrics,... 